Girona i el gran germà

Girona i el gran germà.

 Un cop més el gran germà de Orwell es posa de manifest a la nostra realitat més propera. L’augment de la pressió policial contra qualsevol forma de revolta ciutadana és obvi, i només cal veure l’actuació policial a les concentracions de suport amb el barri de Burgos, on els mossos d’esquadra estrenaven una nova arma utilitzada per l’exèrcit nord-americà a l’Afganistan. Encara que els mitjans de comunicació i els nostres polítics ens vulguin fer creure que vivim en un país amb plenes llibertats polítiques, els exemples que el sistema controla i persegueix totes aquelles persones que el critiquen o li busquen alternatives no paren  d’aflorar. Recentment va sortir a la llum que l’empresa de seguretat en la informació CESICAT estava contractada per la Generalitat per fer informes de totes aquelles persones que feien “tuits” o publicacions en contra l’actual model social o econòmic. Cal destacar que entre les persones vigilades hi havia un gran gruix de militants de l’esquerra independentista, entre ells el diputat de la CUP David Fernández.

A la nostra ciutat, l’equip de govern format per CiU, amb suport del neofranquista Partit Popular, han utilitzat l’excusa de la seguretat ciutadana per a instal·lar a la plaça Catalunya de Girona una càmera de seguretat. Ens hem de preguntar si el fet de posar una càmera de vigilància, a una de les places més cèntriques de la nostra ciutat, respon a un problema real de seguretat ciutadana o respon a una voluntat política de control social.

A dia d’avui, qualsevol persona que es passegi per Girona pot observar l’enorme quantitat d’agents de la policia municipal i dels Mossos d’Esquadra que hi patrullen dia i nit. Un desplegament car i excessiu en una ciutat on més que la delinqüència i el crim organitzat el que està a l’ordre del dia dels ciutadans és la violència sistemàtica del capitalisme en forma de desnonaments, matrícules universitàries que no permeten l’accés a la universitat, la reducció de la despesa sanitària o la recent deportació de l’activista de la PAH Aziz. És a dir, un model de ciutat que en comptes de buscar alternatives per aconseguir la igualtat i la cohesió social dels seus habitants s’ocupa d’excloure i reprimir a tots aquells que no hi tenen cabuda.

La instal·lació d’una càmera de seguretat a la Plaça de Catalunya és només un esglaó més en la política del grup municipal de CIU per tenir controlat tot tipus de mobilització crítica a l’actual sistema. L’estratègia de control a qualsevol activitat popular i alternativa va iniciar-se amb l’aprovació de l’ordenança de civisme que prohibeix qualsevol tipus  de manifestació popular al carrer. Aquestes accions, no són gratuïtes i tenen la intenció de privatitzar el carrer i allunyar-lo dels seus propietaris naturals, les classes populars, relegant-lo a un ús purament comercial. Cal destacar que l’espai de socialització de les classes populars és i ha sigut el carrer; per tant, voler que aquestes classes no l’utilitzin de forma creativa i crítica és un clar intent de destruir el teixit associatiu de la nostra ciutat.

Hem de tenir present que  gravar la via públic dóna una oportunitat d’or a la policia per continuar engruixint les llistes i els arxius polítics que ja tenen. Aquest arxius, que són totalment il·legals en el sistema jurídic vigent, ja han estat utilitzat més d’una vegada a la ciutat de Girona per reprimir les persones més vinculades als moviments socials de la nostra ciutat. N’és un bon exemple la utilització que els Mossos d’Esquadra de Girona van fer d’aquest arxius polítics per identificar els acusats per cremar fotografies del rei l’any 2007.

Els joves hem de tenir clar que la instal·lació de la càmera a Plaça Catalunya és un pas més en la nostra pèrdua de drets i llibertats. D’aquesta manera, només l’organització en estructures paral·leles a les que l’actual sistema ens proporciona ens permetrà aconseguir un futur amb plenes llibertats polítiques, socials i nacionals.

No a la Girona de façana, només lluitant tenim futur!

Visca la Terra!