Sota el lema nosaltres produïm, nosaltres decidim, la jornada va començar amb un esmorzar popular organitzat pels sindicats COS i IAC, amb la col·laboració d’Arran i més organitzacions. Així, doncs, a quarts d’onze, més d’un centenar de persones van tallar la gran via Jaume I de Girona mentre es llegia un manifest a càrrec de l’historiador Xavier Díez. Durant el manifest, Díez va homenatjar les velles lluites populars i els actuals moviments socials. Va afirmar que “dels polítics defensors del capitalisme no en podem esperar sinó l’engany, perquè el que ens cal és una revolució” i va cloure el parlament recordant que “La por ha de canviar de bàndol. I és la nostra unió, des d’un capteniment crític i decidit, la que ha de poder fer-ho possible”. Just després va començar l’escarni a la banca i a la patronal. Enmig d’un desmesurat desplegament policial, format per diverses furgonetes d’antiavalots i policies de paisà, membres de la COS van enganxar cartells i van abocar fems als vidres de la cambra de comerç i de l’oficina de Bankia.
Després d’aquest acte propi de l’esquerra independentista gironina, va començar la manifestació anticapitalista. La xarxa per la transformació social del Gironès, Al Carrer!, inicià a les 12h una manifestació que va comptar amb unes 500 persones. Durant la marxa, es van recórrer punts clau de denúncia social (Generalitat, patronal…) on es llegiren diversos manifestos de diferents temàtiques, es van enganxar cartells i hi va haver algun llançament de pintura. També es va assenyalar la complicitat dels sindicats grocs majoritaris, CCOO i UGT, i el seu pactisme amb una pancarta contra els seus dirigents. Durant la manifestació, es van cridar consignes com “La Caixa ens roba, Espanya també”, “Independència i Socialisme” o “No és crisi, és capitalisme”. Finalment, hi va haver un acte polític al punt de trobada de la rambla.
La jornada va cloure amb un exitós dinar al bloc ocupat de la PAH a Salt. El dinar va ser multitudinari i va servir per recaptar fons per les famílies desnonades.